És l’hora de Plàstica
NEI-ESO
ELISENDA DAURA
Adjunta a direcció 1r ESO-NEI
Vas pel passadís i sents una música que ve de 1r B. Treus el cap per la porta i veus que a l'aula hi ha un aire distès de concentració relaxada. Fan Plàstica i aquesta és una assignatura que no només té importància a la primària. L’altre dia, unes alumnes que es perdien aquesta classe per anar a l'aula d'acollida van demanar no saltar-se aquestes dues hores setmanals de llenguatge universal. El valor de la Plàstica va més enllà de les activitats manuals o de les tècniques artístiques: la informació sobre els alumnes que l'especialista de Plàstica dona al tutor sempre complementa la dels altres professors i és per això que té molta vàlua; és una visió diferent, té altres matisos i hi ha altres alumnes que destaquen.
Fa uns vint anys que el Pau Laball es dedica a aquest ofici tan vocacional. A aquest professor li agraden totes les arts, principalment les que passen per un taller i per les mans, i creu que la destresa manual s’ha de practicar i cultivar; “des de plegar bé un full, fins a cosir un botó”, diu. Ha impartit l’assignatura de Visual i Plàstica, la de Cultura Audiovisual, la de Dibuix Artístic i l’optativa de Color, i aquest curs està molt content de tornar a 1r d’ESO, on fa anys també va ser el coordinador de l’etapa.
PAU LABALL
Professor de Visual i Plàstica a ESO-NEI i TQE
Al Barcelona Dibuixa de l’any 2020 les propostes giraven al voltant de la pregunta “Per què dibuixem?“
Dibuixem per expressar-nos, per recordar, per jugar, per analitzar, per estudiar, per evadir-nos, per projectar… El dibuix és com una navalla suïssa plena de possibilitats, un alfabet a partir del qual cadascú pot crear el seu propi llenguatge i trobar la seva manera de parlar. Aquest plantejament és el punt de partida de la proposta que estem desenvolupant a Plàstica aquest any.
L'edat dels nostres alumnes comporta moltes inseguretats. Deixen la innocència de la infantesa i donen molta importància al que pensen els altres. És l’edat en què la majoria de persones deixen de dibuixar perquè “no hi tenen traça”. Aquest és un altre dels punts de partida de la nostra programació. Què vol dir dibuixar bé? Dibuixaven bé Basquiat o Mingote? Eren bons dibuixos els esbossos d’edificis de Frank Gehry o les mans de Chillida? Intentarem que cada alumne pugui sentir-se còmode amb la seva manera de dibuixar més enllà del que coneixem com dibuixar bé. I farem que dibuixin amb una finalitat concreta, alguns cops a partir de propostes vinculades a projectes de Socials, Naturals o Tecnologia.
El disseny gràfic, la construcció d’objectes, el modelatge o el color tindran el seu lloc en diferents propostes plantejades amb la metodologia pròpia de l’àmbit del disseny, amb fases de pensament, esbossos i producció. La planificació, el seguiment d’instruccions o de premisses, el respecte per l’ambient de treball i per la feina de l’altre, i la reflexió sobre la pròpia feina són actituds fonamentals que es poden treballar molt bé des de l’àmbit de la Plàstica.
L’ambient de classe és molt important per tal que cada alumne pugui donar de si mateix el millor que pugui en aquell moment. Per això intentarem que a les classes de Plàstica la pressió per les notes, l’angoixa, l’ambient sorollós o les actituds disruptives siguin mínimes.
De moment, veiem una promoció amb ganes de treballar, amb curiositat i amb molta creativitat. Interessem-nos per la seva feina i donem-hi valor. Al site de la matèria s’hi pot veure una selecció dels resultats de cada proposta, però us deixem aquí també algunes imatges d’aquests exercicis.
La primera proposta d’aquest curs (Doodles!) ha estat un exercici mínimament dirigit, una sessió de dibuix lliure amb algunes indicacions per deixar-se anar i una sessió per posar en ordre les idees del primer dia.
Al segon exercici (I’m…) juguem amb el nom i la identitat de cadascú per treballar el procés creatiu, el lettering i la composició.
I tot just ara hem acabat la tercera proposta, un pòster científic relacionat amb el projecte de Biologia que ens ha servit per diferenciar els tipus de dibuix segons la seva finalitat i també per tenir en compte l’espai disponible per distribuir la informació.
